Principalment són aquestes:
El Vigilant de Seguretat ha d' obtenir una habilitació expedida pel Ministeri de l' Interior, després de superar un procés selectiu, on s' inclouen una sèrie de proves d' aptitud psico-física i de coneixements que realitza i examina actualment el Cos Nacional de Policia. L' Auxiliar de Serveis no té cap obligació d' obtenir aquesta habilitació.
Si el servei ho requereix, el Vigilant de Seguretat pot portar arma de foc. L' Auxiliar de Serveis sota cap concepte.
Els Vigilants de Seguretat estan considerats com a subordinats de les Forces i Cossos de Seguretat, i com a tals, tenen l'obligació de col·laborar i auxiliar sempre en defensa de la seguretat ciutadana i la pau social. Els Auxiliars de Serveis no tenen aquesta obligació i no són considerats com a subordinats de les Forces i Cossos de Seguretat.
Tant els Vigilants de Seguretat com els Auxiliars de Serveis estan facultats a aturar, com qualsevol ciutadà espanyol (Veure nota 1). La diferència principal és que el Vigilant de Seguretat té l'obligació de realitzar la detenció quan es trobi de servei, mentre que l'Auxiliar de Serveis no té aquesta obligatorietat.
El Vigilant de Seguretat, quan es trobi de servei, podrà registrar persones, realitzar catxets i registrar les bosses i maletes que porten, però només per raons justificades davant la sospita de la perpetració d'un delicte. L' Auxiliar de Serveis no té dret a realitzar cap de les funcions esmentades.
Per tot l' exposat, queda clar tal com aclarim en la pregunta 1, que el servei de vigilància únicament té potestat per realitzar-lo el Vigilant de Seguretat, els serveis auxiliars són serveis destinats a realitzar funcions com consergeria, recepcionista, control, manteniment, etc.
Nota 1: La llei afirma que qualsevol ciutadà pot fer una "detenció" civil, sigui o no vigilant de seguretat o membre de les forces de seguretat de l'estat, però sempre en espera que es personi l'autoritat pertinent, podent-se realitzar aquesta detenció in fraganti o en instants previs al delicte. Després haurà de presentar totes les proves i testimonis necessaris a les forces de seguretat per justificar aquesta retenció. La llei recull la Sentència del Tribunal Constitucional 107/1985, de 7 d'Octubre, que defineix el detingut com aquell "... a qui ha estat privat provisionalment de la seva llibertat per raó de la presumpta comissió d'un il·lícit penal, per a la seva posada a disposició de l'autoritat judicial".