
Càmeres de Vigilància – VideoVigilància
Inici / Serveis
Càmeres de Vigilància - VideoVigilància
Videovigilància i protecció de dades: què diu la llei avui
Instal·lar càmeres per protegir un negoci, una comunitat de veïns o unes instal·lacions industrials és una de les decisions de seguretat més habituals que ens plantegen. També és una de les que genera més dubtes, perquè una càmera no només grava: capta imatges de persones, i aquestes imatges són dades personals. Aquí és on entren en joc dos blocs normatius que convé no confondre.
D’una banda hi ha la Llei 5/2014, de 4 d’abril, de Seguretat Privada, que va substituir l’antiga Llei 23/1992 i regula qui pot instal·lar i explotar aquests sistemes amb finalitats de seguretat. Pots consultar el text vigent al BOE. De l’altra hi ha la normativa de protecció de dades, que ja no és la vella LOPD de 1999 sinó el Reglament General de Protecció de Dades (Reglament UE 2016/679, RGPD) i la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre (LOPDGDD), l’article 22 de la qual es dedica específicament al tractament d’imatges mitjançant càmeres i videocàmeres.
Quan s’apliquen les normes de protecció de dades
Una imatge es converteix en dada personal tan bon punt permet identificar, directament o indirectament, una persona. Per això, sempre que un sistema gravi, transmeti o conservi imatges de persones identificables, cal complir la normativa de privacitat. Tant se val si la finalitat és vigilar un accés o controlar una nau: si hi surt gent recognoscible, hi ha tractament de dades.
Per poder tractar aquestes imatges cal una base que ho legitimi. L’article 6 del RGPD les enumera, i en videovigilància de seguretat la més freqüent és l’interès legítim de preservar la seguretat de persones, béns i instal·lacions, tal com reconeix l’article 22 de la LOPDGDD. En l’àmbit laboral, a més, l’empresari pot recórrer a les càmeres per verificar el compliment de les obligacions del treballador, amb els límits que veurem més avall.
Hi ha un supòsit en què la llei no s’aplica: l’ús estrictament domèstic. Gravar dins d’un habitatge o durant una celebració familiar queda fora d’aquestes regles. La cosa canvia tan bon punt la càmera enfoca el carrer, un portal comunitari o un local obert al públic.
Com s’han de tractar les imatges
L’ús de les càmeres es regeix per uns principis que ordenen tot el procés, des que es capta la imatge fins que s’esborra:
- Proporcionalitat. La càmera ha de respondre a una finalitat de seguretat real i ajustar-s’hi. No es pot fer servir el zoom o l’orientació per captar més del que cal, per exemple l’interior de cotxes d’altri o les finestres de l’edifici del davant.
- Minimització. Si hi ha una mesura menys invasiva que compleixi el mateix objectiu, es fa servir aquesta. Gravar uns alumnes per passar llista seria un exemple del que no escau.
- Informació. És obligatori advertir que la zona està videovigilada. L’article 22 de la LOPDGDD permet complir el deure d’informació del RGPD col·locant un cartell o distintiu visible als accessos, que identifiqui almenys l’existència del tractament, qui n’és el responsable i on exercir els drets de protecció de dades. Quan hi ha diverses entrades, el cartell va a totes.
- Respecte a la intimitat. Mai no es graven lavabos, vestidors, zones de descans ni l’interior d’habitatges propers.
Les càmeres situades en espais privats no poden captar la via pública. Només s’admet una porció mínima de vorera quan resulta impossible evitar-ho per la mateixa ubicació, per exemple la porta d’una entitat bancària o la cantonada d’un edifici. La vigilància general de carrers i espais públics correspon en exclusiva a les Forces i Cossos de Seguretat, no a la seguretat privada.
El paper de l’empresa de seguretat
La instal·lació de sistemes de videovigilància amb finalitats de seguretat no la pot fer qualsevol. La Llei 5/2014 reserva la instal·lació i el manteniment d’aparells, dispositius i sistemes de seguretat connectats a centrals d’alarma, juntament amb la vigilància i protecció de béns, a les empreses de seguretat autoritzades (article 5, sobre activitats de seguretat privada). Aquestes empreses han d’estar inscrites al registre corresponent i complir els requisits dels articles 19 a 21 de la mateixa llei. I el servei es formalitza sempre per contracte, tal com exigeix l’article 9.
Aquí convé distingir dos escenaris que a la pràctica es confonen molt. Si l’empresa de seguretat només instal·la i manté els equips, sense accedir a les imatges, no és encarregada del tractament: la responsabilitat d’adequar el sistema a la normativa de dades recau en qui la va contractar. En canvi, quan l’empresa accedeix a les imatges, per exemple en un servei combinat de central d’alarmes i videovigilància on es verifica el senyal veient què passa, sí que actua com a encarregada del tractament i cal signar el contracte previst a l’article 28 del RGPD.
En els projectes que instal·lem, aquest punt el deixem tancat per escrit abans que la primera càmera comenci a gravar. Ens hem trobat massa comunitats i comerços amb càmeres funcionant durant anys sense cartell, sense contracte d’encarregat i sense ningú que sabés on anaven a parar les gravacions. Això no és un detall menor: és el primer que mira l’Agència Espanyola de Protecció de Dades quan hi ha una denúncia.
Situacions que tenen regles pròpies
Entitats financeres
Bancs, caixes i altres entitats de crèdit estan obligats per la normativa de seguretat privada a instal·lar càmeres, i les seves gravacions tenen un règim reforçat. Les imatges queden a disposició de jutges i de les Forces i Cossos de Seguretat, el seu contingut és reservat i només es poden fer servir per identificar els autors de delictes contra les persones o la propietat. L’accés ordinari dels clients a aquestes imatges no escau, sens perjudici de la tutela que en cada cas ofereix l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
Càmeres connectades a internet
Les càmeres IP i les webcams s’han abaratit i multiplicat, però porten un risc afegit: una configuració per defecte fluixa deixa les imatges a l’abast de qualsevol. Quan s’instal·len amb finalitats de seguretat, continuen requerint la intervenció d’una empresa autoritzada, i cal activar identificació i autenticació d’usuaris, a més d’assegurar la connexió a través de xarxes públiques. El mitjà tècnic canvia; les obligacions legals, no.
Menors i entorns escolars
A col·legis, guarderies i espais pensats per a nens el principi de proporcionalitat s’aplica amb especial rigor. Només es poden gravar zones comunes com ara accessos o passadissos, mai aules, lavabos o vestidors, i únicament quan hi hagi un risc objectiu que ho justifiqui i no hi hagi una alternativa menys lesiva.
Control laboral
L’Estatut dels Treballadors permet a l’empresari vigilar el compliment de les obligacions laborals, i això pot incloure càmeres. Ara bé, el tractament es limita a aquesta finalitat, respecta espais vetats com vestidors o zones de descans, no grava converses privades i exigeix informar prèviament la plantilla i la representació sindical.
Terminis de conservació i drets de les persones
La regla general és clara: les imatges se suprimeixen en el termini màxim d’un mes des de la seva captació, segons l’article 22 de la LOPDGDD. L’única excepció són les gravacions que acreditin fets que atemptin contra la seguretat de persones, béns o instal·lacions, que s’han de posar a disposició de l’autoritat competent en un màxim de 72 hores des que es coneix la seva existència.
A més d’això, el responsable del sistema garanteix les mesures de seguretat de l’article 32 del RGPD per evitar accessos no autoritzats, i respecta els drets de les persones gravades, començant pel d’accés. Qualsevol que manegi les imatges queda subjecte al deure de confidencialitat.
Vas a instal·lar càmeres o vols revisar les que ja tens?
A Enerpro Seguretat, empresa homologada per la Direcció General de la Policia (DGP núm. 3770) i amb més de vint anys de trajectòria, dissenyem el sistema de videovigilància i deixem resolt el vessant legal en el mateix projecte: bases de legitimació, cartelleria, contractes i terminis de conservació conforme a la Llei 5/2014 i al RGPD. Sol·licita pressupost sense compromís o escriu-nos a través de la nostra pàgina de contacte i t’assessorem sobre el teu cas concret.
On Localitzar-nos?
Enerpro és una empresa de seguretat privada habilitada, amb més de 20 anys protegint els nostres clients a tota Espanya.
Habilitació REESP núm. 3770 · Certificacions ISO 9001, 14001 i 45001 · Conforme a la Llei 5/2014 de Seguretat Privada.
Enllaços
Els nostres serveis
Contacti'ns
Si necessita contactar amb nosaltres amb caràcter urgent pot trucar-nos al número de telèfon: 93 351 12 27 o via correu electrònic: [email protected]
També ens pot contactar mitjançant el nostre formulari de contacte: