Corrupció i seguretat privada: com protegir la teva empresa

Sis detinguts, càrrecs per organització criminal, blanqueig de capitals i tràfic d’influències. Quan una operació contra la corrupció d’aquestes dimensions arriba als titulars, l’impacte no es limita als implicats directes: sacseja la confiança en les institucions, exposa les esquerdes en els sistemes de control intern i obliga empreses, organismes i entitats a fer-se una pregunta incòmoda. Estem realment protegits davant d’aquest tipus d’amenaces?

La resposta, en la majoria dels casos, és que no tant com hauríem d’estar-ho.

El frau intern i la corrupció com a riscos reals per a les organitzacions

Tendim a associar la corrupció amb la política o amb grans corporacions internacionals. Les dades, però, expliquen una altra història. Segons l’informe global de frau ocupacional de l’ACFE (Association of Certified Fraud Examiners), les organitzacions perden de mitjana un 5% dels seus ingressos anuals com a conseqüència del frau intern. En empreses mitjanes, aquesta xifra pot representar centenars de milers d’euros a l’any.

El tràfic d’influències, el desviament de fons o l’abús d’informació privilegiada no són exclusius del sector públic. Ocorren també en empreses privades, en comunitats de propietaris amb grans pressupostos, en associacions i en qualsevol entitat on hi hagi accés a recursos sense els controls adequats.

Per això, quan es produeix una operació contra la corrupció de calat, els professionals de la seguretat privada ho interpretem com un senyal d’alerta que va més enllà del cas concret.

Quines vulnerabilitats aprofiten els qui cometen aquests delictes

La corrupció no sorgeix del no-res. Prospera allà on existeixen condicions que la faciliten: absència de supervisió, accessos sense control, documentació opaca i manca de traçabilitat en les decisions.

Accés físic sense restriccions

Un dels vectors més freqüents és l’accés indiscriminat a zones sensibles. Quan qualsevol empleat, proveïdor o visitant pot moure’s sense restriccions per instal·lacions on es gestiona informació confidencial o recursos econòmics, el risc es multiplica. Els sistemes de control d’accés per targeta, empremta dactilar o codi personal no són un luxe; són una eina bàsica d’auditoria i prevenció.

Manca de registre visual en zones crítiques

La videovigilància compleix una doble funció: dissuadeix i documenta. Una càmera correctament ubicada en una sala de servidors, en un arxiu físic o en una zona de càrrega no només pot detectar comportaments anòmals, sinó que proporciona prova objectiva en cas d’investigació posterior. Sense aquest registre, les sospites es queden en sospites.

Absència de protocols de denúncia interna

Molts empleats que detecten irregularitats no les reporten per por de represàlies o per desconèixer els canals disponibles. La Directiva europea sobre protecció de denunciants, transposada a Espanya mitjançant la Llei 2/2023, obliga les empreses de més de cinquanta treballadors a comptar amb un canal de denúncies anònim i segur. Tenir-lo operatiu no és només una obligació legal: és una mesura de seguretat activa.

El paper de la seguretat privada en la prevenció del frau corporatiu

La seguretat privada ha evolucionat molt més enllà de la vigilància física tradicional. Avui forma part d’una estratègia integral de protecció que inclou l’anàlisi de riscos, l’auditoria d’accessos i la implementació de protocols de resposta davant incidents interns.

Un vigilant de seguretat ben format no només protegeix un perímetre. Observa, registra i alerta sobre comportaments inusuals que podrien passar desapercebuts per a la resta de la plantilla. En entorns on es gestionen dades sensibles o recursos econòmics importants, aquesta capacitat d’observació té un valor preventiu enorme.

La presència d’un sistema de seguretat visible, amb càmeres operatives, control d’accessos registrat i personal qualificat, actua a més com a fre psicològic per a qui pogués plantejar-se actuar de forma irregular.

Auditories de seguretat com a punt de partida

Abans d’invertir en tecnologia o personal, qualsevol empresa hauria de realitzar una auditoria de seguretat que identifiqui els seus punts febles. Aquest procés analitza els fluxos d’accés, les zones sense cobertura visual, els protocols de gestió documental i la coherència entre els permisos assignats i les funcions reals de cada persona.

El resultat és un mapa de vulnerabilitats que permet prioritzar les mesures necessàries sense malbaratar recursos.

Recomanacions concretes per a empreses i organismes a Catalunya

Més enllà de l’anàlisi, convé traduir tot això en accions tangibles. Aquestes són les mesures que qualsevol organització hauria de revisar o implementar:

• Implantar un sistema de control d’accés per zones, amb registre d’entrades i sortides vinculat a la identitat de cada persona.
• Revisar la cobertura del sistema de videovigilància, prestant atenció especial a zones d’arxiu, servidors i accessos secundaris.
• Activar o actualitzar el canal de denúncies internes conforme a la Llei 2/2023, garantint l’anonimat i la protecció del denunciant.
• Establir una política de mínims privilegis en l’accés a la informació: cada persona només ha de poder accedir a allò estrictament necessari per a la seva funció.
• Programar revisions periòdiques dels registres d’accés i de les gravacions de videovigilància, no només quan es produeixi un incident.
• Formar el personal en detecció de senyals d’alerta i en els procediments de comunicació interna davant sospites.

Cap d’aquestes mesures garanteix l’eradicació total del risc. Però sí que eleven considerablement el cost i la dificultat d’actuar de forma corrupta o fraudulenta dins d’una organització.

De la conscienciació a l’acció

Cada vegada que una operació contra la corrupció ocupa els titulars, la reacció habitual és la indignació momentània seguida de l’oblit. Les organitzacions que saben aprofitar aquests moments com a palanca de millora interna són les que, a mitjà termini, construeixen estructures més sòlides i resilients.

El primer pas és sempre el diagnòstic: conèixer l’estat real dels sistemes de seguretat, identificar les llacunes existents i traçar un pla de millora progressiu. No cal acometer-ho tot alhora. Sí que cal començar.

A Catalunya, les empreses compten amb un marc regulatori clar i amb professionals especialitzats capaços d’acompanyar aquest procés. La seguretat no és una despesa. És la inversió que evita costos molt més grans.