Registres i detencions: el nou risc reputacional per a empreses

Quan el registre és l’inici del problema, no el final

La majoria de directius creuen que el risc legal d’una empresa comença quan arriba una condemna. Error. El dany real, el que trenca relacions comercials i destrueix reputació, arriba el dia que apareix una furgoneta policial davant de la seu. Molt abans que hi hagi cap judici, cap sentència ni cap veredicte.

Aquesta realitat, que els professionals de la seguretat corporativa portem anys advertint, ha tornat a quedar en evidència amb diverses operacions recents on persones han estat detenides tras registro en instal·lacions vinculades a presumptes irregularitats. El patró es repeteix: una investigació discreta durant mesos, una entrada i escorcoll coordinada, i la notícia que es viralitza en hores.

Una tendència que s’accelera: més operacions, més exposició pública

No és una percepció. Les dades confirmen que les operacions policials amb registres en entorns corporatius i institucionals han augmentat de manera sostinguda. Segons l’últim informe del Ministeri de l’Interior, les diligències per delictes econòmics i corrupció van créixer un 18% entre 2021 i 2023 a Espanya, amb un increment notable d’operacions que impliquen registres simultanis en múltiples ubicacions.

Per què ara? Hi ha diversos factors convergents.

D’una banda, la capacitat tècnica de les unitats especialitzades ha millorat enormement. L’anàlisi forense de dispositius digitals, la intercepció legal de comunicacions i el creuament de dades fiscals permeten construir casos molt més sòlids abans d’executar cap acció visible. Quan finalment es produeix un registre, sol ser perquè la investigació ja és molt avançada.

D’altra banda, la pressió social i mediàtica sobre la transparència de les institucions i les empreses ha augmentat. Les redaccions estan alerta. Un registre a una seu corporativa o institucional genera cobertura immediata, sovint sense context ni matisos.

El factor Catalunya: un entorn amb especificitats pròpies

A Catalunya, la densitat empresarial i la presència de grans ajuntaments, consorcis públics i empreses mixtes crea un ecosistema particular. Les investigacions que acaben amb persones detenides tras registro sovint impliquen estructures complexes: proveïdors, subcontractistes, càrrecs intermedis. Cap empresa que treballi amb administracions públiques pot considerar-se aliena a aquest risc, per petita que sigui la seva participació en contractes públics.

Ho he vist de primera mà: empreses amb protocols de seguretat física impecables, però sense cap protocol intern per gestionar una situació d’entrada policial. Ni el responsable de seguretat sap qui ha d’avisar primer, ni el departament jurídic té un procediment activat. El caos en les primeres hores multiplica el dany.

Com afecta això a la seguretat corporativa concreta

Quan es produeix un registre en una empresa, la seguretat privada entra en joc de manera immediata i en diversos fronts.

El primer és el control d’accés. Si hi ha vigilants en actiu durant el registre, han de saber exactament quines són les seves obligacions i límits. No obstaculitzar, no facilitar accés no autoritzat a tercers, documentar tot el que pugui documentar-se dins del marc legal. Un vigilant mal format en aquest escenari pot complicar seriosament la situació de l’empresa.

El segon front és el sistema de videovigilància. Les gravacions existents passen a ser potencialment rellevants per a la investigació. Si el sistema de CCTV no compleix amb la normativa de conservació de dades o té llacunes tècniques, l’empresa s’exposa a problemes addicionals que no tenien res a veure amb la investigació original.

Els sistemes de control d’accés com a evidència involuntària

Hi ha un aspecte que poques empreses consideren: els registres de control d’accés, les targetes de proximitat, els logs d’entrada i sortida, poden convertir-se en eines d’investigació. Saber qui va entrar on i quan, en quins horaris i amb quina freqüència, és informació que un sistema modern de control d’accés genera automàticament.

Això no és necessàriament negatiu per a una empresa innocent; però sí que obliga a tenir molt clar quin és el protocol de custòdia d’aquesta informació i qui té autoritat per cedir-la o retenir-la davant d’una sol·licitud judicial.

El que veig amb més freqüència és que les empreses inverteixen en tecnologia de control d’accés pensant exclusivament en la prevenció de robatoris o en la gestió de personal, sense pensar mai en l’escenari invers: que sigui la pròpia empresa qui hagi de gestionar una sol·licitud externa d’accés a aquelles dades.

Perspectives per als propers 12 a 24 mesos

La tendència no s’aturarà. Ans al contrari, hi ha elements que fan preveure una intensificació.

La digitalització accelerada de la gestió empresarial i administrativa crea rastres digitals molt més densos que fa deu anys. Cada transacció, cada correu, cada accés a un sistema queda registrat. Això facilita les investigacions i, per tant, augmenta la probabilitat que operacions amb registres i detencions siguin més freqüents i més eficients.

Paral·lelament, la normativa europea de compliment normatiu i els requisits de transparència per a empreses que operen amb fons públics s’estan endurint. Les empreses que no hagin adaptat els seus sistemes interns d’auditoria i control seran més vulnerables, no necessàriament perquè facin res il·legal, sinó perquè no podran demostrar ràpidament que no ho fan.

En l’àmbit de la seguretat privada, això es traduirà en una demanda creixent de serveis d’assessoria en protocols de resposta a situacions d’investigació, auditories de sistemes de videovigilància i control d’accés des d’una perspectiva de compliment legal, i formació específica per a vigilants i responsables de seguretat interna sobre com actuar durant un registre policial.

Les empreses que entenguin que la seguretat corporativa no és només evitar que algú entri sense permís, sinó també gestionar correctament les situacions en què qui entra té tot el dret a fer-ho, seran les que sortiran millor parades dels propers anys. La pregunta no és si pot passar. La pregunta és si estareu preparats quan passi.