UDEF i seguretat privada: malversació i compliance

La unitat policial que vigila l’economia i el seu impacte al sector

Durant els meus vint anys treballant en seguretat privada a Catalunya, he vist com el sector ha evolucionat de manera extraordinària. Hem passat de ser un àmbit poc regulat a convertir-nos en un dels sectors més fiscalitzats de l’economia espanyola. En aquest context, la relació entre la UDEF seguretat privada i les empreses del ram s’ha convertit en un tema de màxima actualitat, especialment quan parlem de contractació pública i de les obligacions que deriven de la Llei 5/2014 de Seguretat Privada.

Les empreses de seguretat privada gestionen cada any contractes milionaris amb administracions públiques: hospitals, universitats, edificis governamentals, instal·lacions crítiques. Precisament per aquest volum econòmic i per la naturalesa sensible dels serveis prestats, el sector ha entrat de ple al radar de les unitats d’investigació econòmica i fiscal de la policia espanyola.

En la meva experiència, les empreses que s’han trobat davant d’una investigació de la UDEF no sempre havien actuat de mala fe. En molts casos, la manca de protocols interns clars i d’una cultura de compliance sòlida era la causa principal dels problemes.

Què és la UDEF i quines competències té

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal, coneguda per les seves sigles UDEF, és una unitat especialitzada del Cos Nacional de Policia espanyol adscrita a la Comissaria General d’Informació. Va ser creada amb l’objectiu específic d’investigar delictes d’índole econòmica i fiscal que, per la seva complexitat tècnica, requereixen agents amb formació especialitzada en dret mercantil, comptabilitat, fiscalitat i anàlisi financera.

Estructura i organització interna

La UDEF s’organitza en diverses brigades especialitzades que cobreixen àmbits tan diversos com el blanqueig de capitals, el frau fiscal, la corrupció en la contractació pública, els delictes contra la Hisenda Pública i les estafes de gran abast. Cada brigada compta amb agents que han rebut formació específica, sovint en col·laboració amb l’Agència Tributària, el Banc d’Espanya i altres organismes de supervisió financera.

A Catalunya, la coordinació es fa a través de la Brigada Provincial de Delinqüència Econòmica i Fiscal de Barcelona, que treballa en estreta col·laboració amb els Mossos d’Esquadra i la seva pròpia unitat d’investigació econòmica. Aquesta col·laboració interinstitucional resulta especialment rellevant quan es tracten casos que afecten contractes amb la Generalitat de Catalunya o els seus organismes dependents.

Competències específiques de la UDEF

Les competències de la UDEF abasten un ampli espectre de delictes econòmics. En el context de les empreses de seguretat privada, les investigacions més habituals se centren en:

• Frau en la contractació pública: manipulació de licitacions, presentació de documentació falsa o alterada, acords il·lícits entre licitadors.
• Malversació de fons públics: desviament de recursos econòmics provinents de contractes públics cap a finalitats privades o no autoritzades.
• Blanqueig de capitals: utilització d’empreses de seguretat com a vehicle per introduir diners d’origen il·lícit en el circuit econòmic legal.
• Delictes contra la Hisenda Pública: frau fiscal, ocultació d’ingressos, utilització fraudulenta de societats instrumentals.
• Corrupció entre particulars: pagament de comissions il·lícites a funcionaris o responsables de contractació de les administracions públiques.

La UDEF té potestat per sol·licitar als jutges d’instrucció competents l’autorització per intervenir comunicacions, practicar registres, accedir a documentació bancària i comptable, i adoptar qualsevol altra mesura d’investigació que la llei permeti. Les seves investigacions poden durar mesos o fins i tot anys abans de desembocar en diligències judicials formals.

Com s’identifiquen els indicis de malversació en contractes públics

La malversació en el context de la contractació pública de serveis de seguretat és un fenomen complex que rarament es presenta de forma evident. Els investigadors de la UDEF han desenvolupat metodologies sofisticades per detectar irregularitats que, a primera vista, podrien semblar simples errors administratius o pràctiques habituals del sector.

Senyals d’alarma en les licitacions

Els indicis de malversació en contractes públics de seguretat privada solen manifestar-se a través d’una sèrie de patrons recurrents que els investigadors han après a identificar amb precisió:

1. Fraccionament artificial de contractes: dividir un contracte gran en diversos contractes menors per evitar els procediments de licitació obligatoris establerts a la Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic.
2. Plecs de condicions a mida: redacció de plecs tècnics que afavoreixen de manera evident un licitador concret, incloent-hi requisits molt específics que només una empresa pot complir.
3. Preus anormalment baixos o alts: ofertes econòmiques que se situen molt per sota del cost real del servei, que posteriorment es compensen amb modificats o ampliacions contractuals injustificades.
4. Subcontractació opaca: subcontractació sistemàtica a empreses vinculades als adjudicataris o als funcionaris responsables del contracte.
5. Facturació de serveis no prestats: presentació de factures per serveis de vigilància o protecció que no s’han realitzat efectivament o que s’han prestat de manera parcial.

Metodologia d’investigació de la UDEF

Quan la UDEF inicia una investigació sobre una empresa de seguretat privada, el primer pas consisteix habitualment en l’anàlisi de la documentació de les licitacions públiques accessible a través de la Plataforma de Contractació del Sector Públic. Aquesta plataforma, de consulta pública, permet als investigadors comparar les ofertes presentades, identificar patrons de comportament entre licitadors i detectar possibles acords col·lusoris.

A continuació, els agents solen sol·licitar a l’Agència Tributària informació sobre les declaracions fiscals de les empreses investigades, els seus socis i administradors, i les empreses vinculades. El creuament d’aquesta informació amb les dades de la Seguretat Social permet detectar situacions anòmales, com ara empreses que facturen milions d’euros en serveis de vigilància però que declaren un nombre de treballadors insuficient per prestar-los.

He vist de primera mà com una investigació que semblava centrada en una empresa competidora acabava afectant proveïdors, subcontractistes i fins i tot clients sense cap relació amb les irregularitats investigades. La contaminació reputacional és un risc real i sovint subestimat.

El paper de les denúncies i els whistleblowers

Un percentatge significatiu de les investigacions de la UDEF en el sector de la seguretat privada s’inicia a partir de denúncies de persones que han tingut coneixement directe de les irregularitats: exempleats, licitadors que han perdut concursos de manera que consideren injusta, proveïdors o fins i tot funcionaris públics que han detectat anomalies en els procediments de contractació. La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informen sobre infraccions normatives, ha reforçat notablement la protecció d’aquests informants, cosa que previsiblement incrementarà el nombre de denúncies en els propers anys.

Implicacions per a empreses de seguretat privada en licitacions

Les conseqüències d’una investigació de la UDEF per a una empresa de seguretat privada van molt més enllà de les possibles sancions penals. L’impacte pot ser devastador en múltiples dimensions, i és important que els responsables de les empreses del sector tinguin una visió completa d’aquests riscos.

Conseqüències legals i administratives

La Llei 5/2014, de 4 d’abril, de Seguretat Privada, estableix un règim sancionador específic per a les empreses del sector que inclou sancions que van des de multes econòmiques fins a la suspensió o revocació de l’habilitació per operar. Però les conseqüències d’una investigació per malversació van més enllà d’aquest règim específic.

La Llei 9/2017 de Contractes del Sector Públic preveu la prohibició de contractar amb les administracions públiques per a les empreses condemnades per delictes de corrupció, frau, blanqueig de capitals o qualsevol altre delicte que afecti la seva honorabilitat empresarial. Aquesta prohibició pot durar entre tres i cinc anys i implica, en la pràctica, la impossibilitat de participar en licitacions públiques durant aquest període, cosa que per a moltes empreses de seguretat privada equivaldria a desaparèixer del mercat.

Impacte reputacional i comercial

L’impacte reputacional d’una investigació policial és immediat i difícilment reversible. En un sector com el de la seguretat privada, on la confiança és el principal actiu, la simple notícia d’una investigació de la UDEF pot provocar la rescissió de contractes per part de clients privats, la pèrdua de licitacions en curs i dificultats per obtenir noves habilitacions o renovar les existents.

A Catalunya, on el mercat de la seguretat privada és especialment competitiu i on les grans empreses es disputen un nombre limitat de grans contractes públics, el dany reputacional pot tenir efectes particularment greus. Les administracions catalanes, cada vegada més sensibles a qüestions d’integritat i transparència, tendeixen a excloure preventivament les empreses investigades dels seus processos de licitació, fins i tot quan no existeix cap condemna ferma.

Responsabilitat personal dels directius

Un aspecte que sovint es subestima és la responsabilitat personal dels administradors i directius de les empreses investigades. El Codi Penal espanyol preveu la responsabilitat penal individual de les persones físiques que hagin participat activament en les irregularitats, fins i tot quan actuaven en nom i per compte d’una persona jurídica. Això significa que els directors generals, els responsables de contractació i els caps de vendes poden enfrontar-se a processos penals individuals, amb totes les conseqüències personals i professionals que això comporta.

Protocols d’actuació davant d’una investigació

Si una empresa de seguretat privada es veu afectada per una investigació de la UDEF, ja sigui com a investigada principal o com a empresa relacionada amb un cas, la manera com es gestionen els primers moments pot ser determinant per al resultat final del procés.

Mesures immediates davant d’una inspecció o registre

En el cas que agents de la UDEF es presentin a les instal·lacions de l’empresa per practicar un registre autoritzat judicialment, és fonamental seguir una sèrie de passos bàsics:

• Verificar la documentació: sol·licitar als agents que acreditin la seva identitat i mostrin l’autorització judicial que empara el registre. Teniu dret a examinar-la detalladament.
• Contactar immediatament amb l’assessoria jurídica: notificar de manera immediata als advocats de l’empresa, preferentment especialistes en dret penal econòmic, perquè es personin en el lloc del registre.
• No obstaculitzar la investigació: col·laborar amb els agents dins dels límits que la llei estableix, sense proporcionar informació voluntàriament més enllà del que s’exigeixi legalment.
• Documentar el procediment: prendre nota de quins documents, dispositius electrònics o altres materials es confisquen, i sol·licitar rebut de tot el que els agents s’emportin.
• No destruir ni alterar documentació: qualsevol intent d’ocultar o destruir proves constitueix un delicte autònom que agreujaria significativament la situació de l’empresa.

Gestió de la comunicació durant la investigació

La gestió de la comunicació és un aspecte crític que moltes empreses descuiden. Durant una investigació de la UDEF, és essencial establir un protocol de comunicació intern i extern que eviti filtracions d’informació, declaracions públiques precipitades o missatges contradictoris que puguin perjudicar la defensa de l’empresa.

Internament, cal identificar les persones autoritzades a parlar sobre el cas i assegurar-se que tots els empleats coneixen la política de l’empresa respecte a la confidencialitat de la investigació. Externament, totes les comunicacions amb els mitjans de comunicació, clients i proveïdors han de ser supervisades per l’equip jurídic.

Cooperació amb les autoritats: avantatges i riscos

La decisió de cooperar activament amb la investigació de la UDEF és una de les més delicades que ha de prendre l’empresa. La cooperació pot comportar avantatges significatius, com ara la reducció de les penes en cas de condemna o la possibilitat d’arribar a acords de conformitat. Tanmateix, una cooperació mal gestionada pot proporcionar als investigadors informació que perjudiqui l’empresa o tercers relacionats. Aquesta decisió ha de prendre’s sempre amb l’assessorament d’un advocat especialitzat i mai de manera unilateral per part dels directius de l’empresa.

Com protegir la teva empresa: compliance i mesures preventives

La millor estratègia davant d’una possible investigació de la UDEF és, sens dubte, la prevenció. Un programa de compliance robust i ben implementat no només redueix el risc que es produeixin irregularitats, sinó que, en cas d’investigació, demostra la voluntat de l’empresa d’operar dins de la legalitat i pot tenir un impacte positiu sobre la seva responsabilitat penal.

El programa de compliance penal en empreses de seguretat

Des de la reforma del Codi Penal de 2015, les persones jurídiques poden eximir-se o veure reduïda la seva responsabilitat penal si demostren que comptaven amb un model eficaç de prevenció de delictes. Un programa de compliance per a una empresa de seguretat privada ha d’incloure, com a mínim, els elements següents:

• Mapa de riscos penals: identificació sistemàtica dels àmbits de l’activitat de l’empresa on existeix un risc real de comissió de delictes, amb especial atenció a la contractació pública, la gestió de subcontractistes i les relacions amb funcionaris públics.
• Codi ètic i de conducta: document que estableixi de manera clara els valors i principis que regeixen